EL PESSEBRE DEL CARLES LLAVANERAS

DURANT AQUESTES FESTES DE NADAL, HA ESTAT EXPOSAT A L'OFICINA DE TURISME DE CORNUDELLA DE MONTSANT, UN PESSEBRE DE L'ERMITA DE SANT JOAN DEL CODOLAR, REALITZAT PEL CARLES LLAVANERAS LIGORI.

CELLERS DE CORNUDELLA DE MONTSANT

Aquests són els diferents cellers que es troben actualment al poble de Cornudella:

BARONIA DEL MONTSANT, S.L.                                              
C/Comte de Rius, 1
43360 Cornudella de Montsant
Tel.-Fax 977 82 14 83
englora@baronia-m.com
www.baronia-m.com

CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA, S.C.C.L.
C/Comte de Rius, 2
43360 Cornudella de Montsant
Tel.-Fax 977 82 13 29
info@cornudella.net
www.cornudella.net

CINGLES BLAUS, S.L.
Mas de les Moreres (Afores)
43360 Cornudella de Montsant
Tel. 977 32 60 80
info@cinglesblaus.com
www.cinglesblaus.com

GRAUS DE SIURANA
Ctra. de Siurana, km. 6,5
43362 Siurana
Tel.: 977 82 10 27
cellerGS@tinet.cat

MALONDRO, S.C.P.
C/Miranda, 27
43360 Cornudella de Montsant
Tel.-Fax 977 82 14 51 - 636 59 57 36
jcestivill@malondro.es
www.malondro.es

MAS PERINET
Finca Mas Perinet (D.O. Montsant)
43360 Cornudella de Montsant
Ctra. Poboleda T-702 (D.O.Q. Priorat)
43361 La Morera de Montsant
Tel. 977 82 71 13
info@masperinet.com
www.masperinet.com

NOGUERALS, S.C.P.
C/Tou, 5
43360 Cornudella de Montsant
Tel. 977 82 10 20 - 650 033 546
noguerals@hotmail.com
www.noguerals.com

RONADELLES, S.L.
Finca La Plana, s/n (La Serra)
43360 Cornudella de Montsant
Tel.-Fax 977 82 11 04 - 977 82 11 06
info@ronadelles.com
www.ronadelles.com

CELLER DE L'ERA
Mas de les Moreres
43360 Cornudella de Montsant
Tel. 977 26 20 31
info@cellerdelera.com
www.cellerdelera.com

El declivi i la posterior recuperació d'un poble.
(escrit per Carles Cabós)

Va ser Jaume Arnella qui fa poc més d’un any, responent a una qüestió sobre com havia canviat el Priorat que ell va conèixer a la dècada dels 70 del segle passat, va fer una afirmació que se’m va quedar gravada: “Mira si estava magra la cosa que recordo que hi havia qui deia que aquesta comarca no podia sortir-se’n per si sola i que l’única solució era que vingués un alemany i que ho comprés tot, i fins i tot reclamava posar una cadena al Coll d’Alforja perquè es veiés ben clar que aquest era un terreno proscrit i deixat de la mà de Déu”.

Amb poques paraules i en un llenguatge entenedor i directe, la frase defineix magistralment tota una època, en un to aparentment despreocupat però que a la vegada, entre línies, deixa entreveure un missatge dramàtic. El d’una comarca que es dessagnava des de feia dècades, de pobles amb cases buides, carrers de terra i fang i teulades esfondrades, que veia impotent com veïns de sempre, famílies senceres, marxaven buscant una vida millor; i on s’intueix el pessimisme i el sentiment d’abandó dels que quedaven, enfrontats a un futur incert.

Per intentar comprendre tanta desesperança, poden ajudar algunes dades molt significatives. El 1887, el Priorat arribava als 27.461 habitants, xifra mai vista ni abans ni després en les estadístiques demogràfiques de la comarca. A partir d’aquell moment de màxima esplendor, va començar un declivi brutal i sense treva. La fil·loxera i les penúries que se’n van derivar, i la incipient industrialització de les ciutats van fer que molta gent abandonés la terra i no tornés. Saber fins a quin punt va ser decisiva la fil·loxera en el despoblament del Priorat o si la comarca ja estava tocada abans de la seva arribada, seria una altra història, que precisament forma part dels temes en els quals actualment està treballant l’historiador i mestre de Marçà Pere Audí.

Sigui com sigui, l’any 1970 ja s’havien perdut més de la meitat dels habitants, i la comarca continuava en caiguda lliure, arribant a perdre més del 66% de la població fins a arribar al mínim de 9.119 habitants el 1998. Cap comarca de Catalunya ha patit uns canvis tan desorbitats en el mateix període.

Tot i que el Priorat no s’ha recuperat demogràficament ni de lluny —des de 1998 la població s’ha mantingut entre els 9 i els 10 mil habitants—, el miracle que va aconseguir transformar el Priorat en la comarca que és avui, es va produir en altres àmbits. A grans trets, i tenint en compte els profunds canvis que van provocar amb el pas dels anys, hi ha almenys tres esdeveniments que van resultar determinants.

El primer es va produir a començaments dels anys 80 del segle passat. L’arribada al Priorat dels viticultors René Barbier, Daphne Glorian-Solomon, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana. Els coneguts com “els Cinc Magnífics”, van compartir un somni i una aventura que va revolucionar la comarca, convertint-la en un dels territoris del vi més prestigiosos del món, que es diu aviat. 

El segon va tenir l’escalada com a protagonista, als anys 90 un esport pràcticament desconegut al Priorat. Tot i que els primers escaladors ja coneixien la zona des de mitjans dels 80, va ser en la següent dècada que van començar a arribar en major nombre a les zones d’escalada de Siurana, i per extensió a tot el nord del Priorat.

El tercer gran esdeveniment va ser la creació del Parc Natural de Montsant l’any 2002. Irònicament, la creació del parc té molt a veure amb la lluita de la societat prioratina per impedir la proliferació indiscriminada de parcs eòlics a la comarca previst per la Generalitat uns anys abans. Un dels projectes impulsats pel govern català pretenia posar molins de vent a la Serra de Montsant, cosa que el Priorat no estava disposat a permetre. Per primera vegada, entitats, institucions municipals i comarcals, i prioratins en general, es van posar en peu de guerra per evitar un sacrilegi que anava en contra de la filosofia de conservació del patrimoni natural de la comarca i del mateix acord eòlic comarcal de 2001.

Aquests esdeveniments, totalment compatibles entre si, han estat tres de les claus per al desenvolupament sostenible del Priorat, i van suposar un punt d’inflexió que va marcar l’entrada de la comarca al segle XXI.

ADREÇES D'INTERÈS:

www.cornudella.altanet.org

www.turismepriorat.org

www.turismesiurana.org

www.parcsnaturals.gencat.cat

COLLA CASTELLERA ELS BRIVALLS

ELS BRIVALLS

Els Brivalls de Cornudella són una colla castellera de Cornudella de Montsant, al Priorat, re-fundada el 2012 i membre de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya com a «colla en formació» des del 18 de febrer del 2013. S'identifiquen pel color blau marí de la seva camisa. Inicialment, la colla va actuar entre els anys 1976 i 1985 amb el mateix nom i color distintiu, i en aquell moment va ser la colla número 14 del món casteller i la situada més a l'oest de la geografia castellera.

Van realitzar gairebé tots els castells de la gamma de sis pisos i l'únic castell de set que assoliren va ser el 3 de 7 carregat en la millor actuació de la història de la colla, juntament amb el 2 de 6 i el 5 de 6, a la Diada dels Brivalls l'1 de novembre del 1982. És l'única colla que hi ha hagut mai a la comarca del Priorat, on anteriorment no hi havia precedents ni tradició. Els seus millors castells són el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6.

www.brivalls.cat

ESCUT DE CORNUDELLA DE MONTSANT

UNA MICA D'HISTÒRIA

Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat. És el d'extensió més gran de tota la comarca, tot i que no el més poblat.

És un terme bastant gran, sobretot perquè en diferents moments històrics s'hi van agregar els antics termes municipals independents d'Arbolí (1857), d'Albarca (mig segle XIX) i de Siurana / Siurana de Prades (1940).

Està situat a la zona nord-est de la comarca. Just al nord limita amb la Conca de Barberà: el terme de Vilanova de Prades. Per llevant, amb el Baix Camp: Prades, la Febró i Arbolí, de nord a sud. Pel costat de ponent i sud limita amb altres termes del Priorat: Ulldemolins, la Morera de Montsant i Porrera. Aquest darrer n'és el límit meridional.

La primera part del topònim és una paraula col·lectiva romànica (és a dir, no directament derivada del llatí, sinó formada ja dins del català antic) amb el significat de "conjunt o col·lectiu de cornets o corners". El corner, anomenat cornet en bastants llocs, és el nom d'un arbust de la família de les rosàcies de flors blanques i fruits petits de color blau negrós que recorden, per la seva forma, les pomes.

Montsant és el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com "la muntanya santa".

Així doncs, Cornudella de Montsant seria "el lloc abundosament poblat de corners al costat de la muntanya santa".

El terme de Cornudella de Montsant és, en la major part de la seva extensió, una vall envoltada de muntanyes. El forma bàsicament la vall del barranc de la Salanca, a la qual es van unint tot d'altres barrancs (de la Moleta, de Carboneres, de Sant Joan) que conformen la capçalera nord del Pantà de Siurana. En aquest pantà es troben amb el riu Siurana, que baixa de l'antic terme de Siurana de Prades. Esdevinguts ja riu Siurana, continuen afluint barrancs (de les Comes, de les Obagues...), fins que a l'únic indret pla del terme –el fons de la vall del Riu Siurana, a les Ventes- rep el riu d'Arbolí, que ve d'aquell poble del Baix Camp. A l'extrem sud del terme, tancant la vall, es troba la Serra del Moll i els seus contraforts. Aquesta serra és d'entre 645 metres a l'extrem sud-oest i els 915, al sud-est, a lo Molló.