El declivi i la posterior recuperació d'un poble.
(escrit per Carles Cabós)

Va ser Jaume Arnella qui fa poc més d’un any, responent a una qüestió sobre com havia canviat el Priorat que ell va conèixer a la dècada dels 70 del segle passat, va fer una afirmació que se’m va quedar gravada: “Mira si estava magra la cosa que recordo que hi havia qui deia que aquesta comarca no podia sortir-se’n per si sola i que l’única solució era que vingués un alemany i que ho comprés tot, i fins i tot reclamava posar una cadena al Coll d’Alforja perquè es veiés ben clar que aquest era un terreno proscrit i deixat de la mà de Déu”.

Amb poques paraules i en un llenguatge entenedor i directe, la frase defineix magistralment tota una època, en un to aparentment despreocupat però que a la vegada, entre línies, deixa entreveure un missatge dramàtic. El d’una comarca que es dessagnava des de feia dècades, de pobles amb cases buides, carrers de terra i fang i teulades esfondrades, que veia impotent com veïns de sempre, famílies senceres, marxaven buscant una vida millor; i on s’intueix el pessimisme i el sentiment d’abandó dels que quedaven, enfrontats a un futur incert.

Per intentar comprendre tanta desesperança, poden ajudar algunes dades molt significatives. El 1887, el Priorat arribava als 27.461 habitants, xifra mai vista ni abans ni després en les estadístiques demogràfiques de la comarca. A partir d’aquell moment de màxima esplendor, va començar un declivi brutal i sense treva. La fil·loxera i les penúries que se’n van derivar, i la incipient industrialització de les ciutats van fer que molta gent abandonés la terra i no tornés. Saber fins a quin punt va ser decisiva la fil·loxera en el despoblament del Priorat o si la comarca ja estava tocada abans de la seva arribada, seria una altra història, que precisament forma part dels temes en els quals actualment està treballant l’historiador i mestre de Marçà Pere Audí.

Sigui com sigui, l’any 1970 ja s’havien perdut més de la meitat dels habitants, i la comarca continuava en caiguda lliure, arribant a perdre més del 66% de la població fins a arribar al mínim de 9.119 habitants el 1998. Cap comarca de Catalunya ha patit uns canvis tan desorbitats en el mateix període.

Tot i que el Priorat no s’ha recuperat demogràficament ni de lluny —des de 1998 la població s’ha mantingut entre els 9 i els 10 mil habitants—, el miracle que va aconseguir transformar el Priorat en la comarca que és avui, es va produir en altres àmbits. A grans trets, i tenint en compte els profunds canvis que van provocar amb el pas dels anys, hi ha almenys tres esdeveniments que van resultar determinants.

El primer es va produir a començaments dels anys 80 del segle passat. L’arribada al Priorat dels viticultors René Barbier, Daphne Glorian-Solomon, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana. Els coneguts com “els Cinc Magnífics”, van compartir un somni i una aventura que va revolucionar la comarca, convertint-la en un dels territoris del vi més prestigiosos del món, que es diu aviat. 

El segon va tenir l’escalada com a protagonista, als anys 90 un esport pràcticament desconegut al Priorat. Tot i que els primers escaladors ja coneixien la zona des de mitjans dels 80, va ser en la següent dècada que van començar a arribar en major nombre a les zones d’escalada de Siurana, i per extensió a tot el nord del Priorat.

El tercer gran esdeveniment va ser la creació del Parc Natural de Montsant l’any 2002. Irònicament, la creació del parc té molt a veure amb la lluita de la societat prioratina per impedir la proliferació indiscriminada de parcs eòlics a la comarca previst per la Generalitat uns anys abans. Un dels projectes impulsats pel govern català pretenia posar molins de vent a la Serra de Montsant, cosa que el Priorat no estava disposat a permetre. Per primera vegada, entitats, institucions municipals i comarcals, i prioratins en general, es van posar en peu de guerra per evitar un sacrilegi que anava en contra de la filosofia de conservació del patrimoni natural de la comarca i del mateix acord eòlic comarcal de 2001.

Aquests esdeveniments, totalment compatibles entre si, han estat tres de les claus per al desenvolupament sostenible del Priorat, i van suposar un punt d’inflexió que va marcar l’entrada de la comarca al segle XXI.