SIURANA

SIURANA

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. La població era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya. El terme també comprèn l'església romànica de Santa Maria de Siurana.

Orígens de Siurana

Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de sílex brunyides, les primeres l'any 1909. Segons el prestigiós doctor Vilaseca, Siurana va ésser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mil·lenni aC, potser amb orígens una mica anteriors, però el ple desenvolupament d'aquesta indústria arriba fins a l'època del bronze.

El regne Musulmà de Siurana

Els musulmans penetraren a la península Ibèrica cap a l'any 711. El 714 ja estaven instal·lats al nostre país, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupació efectiva del territori es devia fer més endavant, de manera progressiva, donat que és possible que la primera població musulmana fos nòmada, i no s'assentés definitivament fins a mitjan segle IX. El territori de Siurana sembla que no va començar a tenir importància fins al segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera línia de l'Islam, principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, d'ocupar la ciutat de Tarragona, cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions més segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un primer intent seriós de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI. La situació estratègica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avanç cristià.

Les muntanyes de Prades i bona part del Priorat conformaven una marca fronterera organitzada entorn del castell de Siurana. En aquella època, a cada castell li pertanyia un vast territori que portava el mateix nom del castell i que quasi sempre es tractava d'un topònim premusulmà (la pervivència d'aquests topònims pot ser deguda al fet que l'ocupació i organització d'aquests nuclis és anterior a l'arabització lingüística del país, com és el cas de Siurana, que és un topònim premusulmà: del llatí Severiana va passar a Xibrana -àrab- i finalment, a Siurana). Segons un document de 1154, els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors del lloc que, fins al dia que el castell va ser ocupat, ells l'havíen tingut per espai de dos-cents vuitanta-quatre anys. Si aquesta notícia fos certa, la Siurana sarraïna es va formar l'any 869, data molt hipotètica però que té un punt de versemblança.

El castell de Siurana era el centre de la vida de l'extensíssim territori que tenia sota el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, així com del Baix i Alt Camp, la Conca de Barberà i les Garrigues. El territori estava organitzat en alqueries, com la Morera (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres col·lectives); i rafals (entesos com a dominis privats, tots sota l'esguard del castell), com ho podrien haver estat, si fem cas a la toponímia, Cabacés, Albarca, Margalef i potser Falset.

A partir del castell de Siurana, el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, Prades, Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cérvoles, Falset, el Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.

La llegenda de la Reina Mora

Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquistar la població, es van servir de les estratagemes d'un traïdor jueu, que els va oferir l'entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentrestant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, plena de pànic i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici proper. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall per instint s'aturés davant l'abisme li va tapar els ulls, però l'animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l'empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l'impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia es pot veure clavada a la roca l'empremta del cavall en el lloc que s'anomena el Salt de la Reina Mora.

Una altra variant conta que la reina estava banyant-se quan va veure com la ciutat era atacada. Davant la desesperació, va sortir nua de l'aigua i va muntar en el cavall per dirigir-se al precipici.

VÍDEOS: